viernes, 23 de octubre de 2009
miércoles, 14 de octubre de 2009
Diari de Girona, dimecres 14 d’octubre
Figueres refigurada
SEBASTIÀ ROIG
James G. Ballard va traduir en paraules els malsons pictòrics de Max Ernst i Paul Delvaux. La seva narrativa és plena d'estampes postholocàustiques derivades del capitalisme salvatge. D'excuses de progrés social i tecnològic que acaben per deshumanitzar tot Déu.L'Empúriabrava imaginada per Ballard n'és un de tants exemples. L'anglès va convertir aquest paradís d'oci artificial, concebut per a nòmades globalitzats i astènics, en un entorn roturat, agònic i decadent digne de la sèrie Mad Max. I això ho va fer, recordem-ho, moltes dècades abans de la convulsió del nostre territori amb cintes d'asfalt, vies d'ample europeu i parcs eòlics a dojo.Avui, gràcies al Photoshop, els artistes visuals poden seguir el pas invers de Ballard: poden reconvertir les intuïcions socials dels escriptors en escenografies corprenedores. La sèrie de manipulacions fotogràfiques titulada "figuEracions", que Luis Izquierdo-Mosso exposa a Figueres, parteix d'un propòsit semblant.Izquierdo-Mosso agafa espais quotidians i els distorsiona amb un twist magnífic i sorneguer, digne de la seqüència final d'El planeta dels simis. Algunes imatges provoquen un impacte colossal: el parc bosc zoologitzat, la Torre Galatea "eroskitzada", la Rambla convertida en via mortaÉ Són instantànies que haurien de formar part d'una futura memòria gràfica de la nostra ciutat. Deixar-les perdre en el temps, com llàgrimes sota la pluja, seria una niciesa.
Figueres refigurada
SEBASTIÀ ROIG
James G. Ballard va traduir en paraules els malsons pictòrics de Max Ernst i Paul Delvaux. La seva narrativa és plena d'estampes postholocàustiques derivades del capitalisme salvatge. D'excuses de progrés social i tecnològic que acaben per deshumanitzar tot Déu.L'Empúriabrava imaginada per Ballard n'és un de tants exemples. L'anglès va convertir aquest paradís d'oci artificial, concebut per a nòmades globalitzats i astènics, en un entorn roturat, agònic i decadent digne de la sèrie Mad Max. I això ho va fer, recordem-ho, moltes dècades abans de la convulsió del nostre territori amb cintes d'asfalt, vies d'ample europeu i parcs eòlics a dojo.Avui, gràcies al Photoshop, els artistes visuals poden seguir el pas invers de Ballard: poden reconvertir les intuïcions socials dels escriptors en escenografies corprenedores. La sèrie de manipulacions fotogràfiques titulada "figuEracions", que Luis Izquierdo-Mosso exposa a Figueres, parteix d'un propòsit semblant.Izquierdo-Mosso agafa espais quotidians i els distorsiona amb un twist magnífic i sorneguer, digne de la seqüència final d'El planeta dels simis. Algunes imatges provoquen un impacte colossal: el parc bosc zoologitzat, la Torre Galatea "eroskitzada", la Rambla convertida en via mortaÉ Són instantànies que haurien de formar part d'una futura memòria gràfica de la nostra ciutat. Deixar-les perdre en el temps, com llàgrimes sota la pluja, seria una niciesa.
miércoles, 7 de octubre de 2009
martes, 6 de octubre de 2009
sábado, 3 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)